24 Mai 2015 Author :  

Aquests tres dies ens han visitat uns estudiants de la Xina. Provenen d’una escola internacional. Aquesta trobada és un bon intercanvi de cultures i ha estat molt bonic.

 

 

Dilluns, 4 de Maig de 2015

Avui han arribat els nens i nenes xinesos. Hem baixat corrents les escales de l’escola. Tothom portava a les mans el cartell que havíem elaborat el dimarts passat. En el cartell, posava el nom del xinès que t’havia tocat. En el meu cas, hi posava “Chika Matsuzaki”, en lletres ben grans. Aquests últims dies, he estat nerviosa, ja que no sabia el sexe del meu nen/a xines. La Sandra em va dir, dies abans, que li comprés un detall unisex. Vaig optar per comprar-li un clauer de Barcelona. Un cop a la rotonda de l’entrada de l’escola, ens vam col·locar en mitja lluna a esperar-los amb els cartells. Van passar uns quants minuts abans no arribessin. Per fi van arribar. Tothom s’estava saludant amb somriures dibuixats a la cara. De cop i volta un professora xinesa acosta a una nena baixeta i menuda al meu costat. Ella em saluda amb un “Hi” i jo li contesto amb un “Hello, what’s your name?”. Amb una mirada tímida i un anglès perfecte, em respon “My name is Chika”. De seguida li dic, amb el meu anglès espanyol, que el seu nom en espanyol significa noia. Ella assenteix amb el cap. Els professors, tant els xinesos com els nostres, ens diuen que anem al pati d’ESO a conversar amb el nostre nen/a xinés. Un cop allà, intento preguntar-li coses, però només obtinc monosíl·labs. Abans que se m’oblidi li dono el meu regalet. Ella no me’n dóna cap, però de seguida penso que potser se l’ha deixat o ves a saber què. De moment, només sé que: és xinesa, que la seva matèria preferida és l’Art, que no té cap germà ni germana i que el seu color preferit és el blau. És súper tímida, crec que em guanya hi tot! Vam seguir conversant monosíl·labs i em va presentar a les seves amigues! Havíem progressat! Quan començàvem a agafar més confiança, el professors ens van explicar que primer aniríem a la Sala D’actes, i després aniríem a fer uns jocs. Una vegada allà, els nostres mestres els van donar, en nom de tots, la benvinguda a l’escola. Per la seva part, ells ho van agrair i van fer unes actuacions preparades pels seus alumnes. Jo esperava que la meva nena hi participés, però no ho va fer. Em va comentar que ella no hi participava perquè venia d’una escola diferent, en aquell moment ho vaig entendre tot. Quan vam sortir, ja era l’hora del pati. Vam pujar a la classe per agafar l’esmorzar. Ella mirava fascinada tota l’escola. Em va dir que la seva era més petita i que no tenia tants patis com nosaltres. Després vam baixar al pati i ens vam disposar a conversar com els altres. Un cop acabat l’hora d’esbarjo, els mestres ens van distribuir en grups per realitzar uns jocs esportius que organitzaven els alumnes de 4t ESO. L’estona esportiva la vam passar d’allò més bé. Vaig descobrir que a la meva nena, la Chika, li encantava jugar a voleibol i se li donava de meravella. Quan vam donar per finalitzada l’hora esportiva, ja era l’hora de dinar. Vaig deixar que anés amb les seves amigues, però un cop dintre el menjador va seure al meu costat. Vam dinar plegats, les meves amigues junt amb els seus nens/es xinesos. Va ser un dinar divertit. Quan va acabar se’n va anar. No em va dir res, així que vaig suposar que el seu grup tenia pressa. Va ser una trobada fantàstica.

 

 

Dimarts, 5 de Maig de 2015

Quan he arribat a l’escola, la Socorro ja estava a la classe. Ens ha posat un vídeo de l’escola de Torre La Vega, un altre col·legi de la congregació. Quan el vídeo ha acabat hem baixar al pati, on ens esperàvem els nens/es xinesos. A mi em va costar trobar-la, i per ser sincera, va ser ella qui em va trobar a mi. Ens vam saludar cordialment, ja que les dues érem massa tímides per fer-nos una abraçada ben feta. Vam entrar a la Sala D’actes entre empentes i crits. Com totes dues som menudes, se’ns va fer difícil passar entre tot aquell embolic de gent. Un cop dintre, ens van explicar en què consistia la gimcana que faríem a continuació. La gimcana era per grups, i consistia en fer vàries proves relacionades amb les tradicions catalanes. La Chika ho va entendre perfectament, o això és el que em va semblar. Quan vam ser fora de la sala, junt amb el nostre equip, ens vam disposar a començar la gimcana. Hi havia diferents tipus de jocs, com per exemple: ballar una sardana, pintar la bandera catalana .... La prova que més ens va agradar va ser la prova de pintar la bandera catalana. La Chika i jo ho vam comentar al final de la gimcana. Quan va acabar la gimcana, ja era l’hora del pati. Vam anar amb les seves amigues i vam estar conversant totes plegades. Va ser una estona molt interessant. Quan va sonar el timbre, vam entrar a la Sala D’actes, un altre cop. Aquesta vegada ens esperaven els alumnes de 4t ESO i de 1r Batxillerat. Primer de tot van felicitar als guanyadors de la gimcana anterior, i després van prosseguir amb unes exposicions orals sobre Gaudí que elles mateixos havien preparat. Va ser una mica llarg, i com alguns nens xinesos anaven cansats, es van adormir. La meva no ho va fer, però també anava cansada. Un cop acabades les exposicions, ens van anunciar que, a continuació, realitzaríem uns jocs sobre Gaudí. Consistia en respondre preguntes sobre l’artista. Al final del joc ens van donar un caramel a cadascú. Se’ns va fer l’hora de dinar, i vam entrar al menjador. Li vaig dir que s’assegués al meu costat, així podríem conversar i passar una bona estona. Quan va haver acabat, se’n va anar, però questa vegada em va dir adéu.

 

 

Dimecres, 6 de Maig de 2015

Avui era l’últim dia que venien els nens/es de la Xina. Vaig arribar a l’escola amb un únic pensament al cap “Fer d’aquest últim dia, un dia inoblidable”. I així ho vaig fer. Vam baixar al pati i, aquesta vegada, vaig trobar-la ràpidament. Només saludar-la em va treure uns bonica caixa de color platejat. La vaig obrir amb molta cura, al seu interior contenia un bonic platet fet a mà. Li vaig donar les gràcies de seguida. Era realment preciós! Tots els nens/es de Hong Kong obsequiaven al meus companys amb objectes típics d’allà. Em sentia especial, ja que el meu obsequi era molt original. Vam entrar per darrere vegada a la Sala D’actes, i van regalar també als professors objectes típics d’allà. Ens vam comentar que les darreres activitats que realitzaríem serien pintar i ballar. Ens dividiríem ens grups i ens repartiríem per les aules buides. Un cop a la nostra aula, ens van explicar que pintaríem un dragó, amb l’estil del trencadís, i que després, si donava temps podríem pintar també uns punts de llibre. La meva nena, la Chika, pintava de meravella! Junt amb unes altres nenes, vam passar una estona divertida i amena pintant. L’hora del pati va arribar, i la vaig passar amb les amigues de la Chika. Són molt divertides! Quan va sonar el timbre ens van explicar que ara, com a última activitat ballaríem danses tradicionals catalanes, al pati de primària. Allà ens esperaven uns amics de la Maria, la professora de música, que s’encarregarien de dirigir el ball. Ens van ensenyar un ball molt repetitiu, però molt distret. Feia una calor insuportable, així que vam acabar fent una petita guerra d’aigua la meva nena i jo. Un cop acabada l’estona de ball, vam fer un comiat a la Sala D’actes. Després d’allò, ja era l’hora de dinar, així que vam anar entrant. Aquesta vegada vaig acabar ràpid de dinar per acomiadar-me bé de la meva nova amiga. Quan va ser l’hora, ens vam abraçar ben fort i se’n va anar amb el seu grup.

 

Ha estat una experiència molt maca. Penso que és una bona manera de formar-se com a persona. Aquest intercanvi enriqueix més la nostra cultura i afavoreix la nostra manera de ser.

Leave your comment

Vallvidrera 10.tv

Vallvidrera10.tv és el diari, revista, televisió i ràdio del Col·legi Padre Damián Sagrados Corazones. El món vist des de Vallvidrera, 10 a través dels ulls dels nostres alumnes i professors que són qui escriuen els articles, fan les fotografies, graven els videos i les locucions.

Us animen a entrar i gaudir de tota la feina que fan!

We use cookies to improve our website. Cookies used for the essential operation of this site have already been set. For more information visit our Cookie policy. I accept cookies from this site. Agree